Servei d'Intervenció Socioeducativa
El Servei d’Intervenció Socioeducativa ofereix un conjunt de serveis adreçats a la infància, l’adolescència i les seves famílies, amb una funció principalment preventiva davant diferents nivells de risc de desprotecció. Des del 2016, s’ha implementat un nou model per ampliar l’atenció a tota la infància en risc, estructurat en cinc línies d’intervenció:
- L1. Suport a famílies amb infants de 0-3 anys
- L2. Atenció diürna
- L3. Intervenció amb famílies
- L4. Servei socioeducatiu per a adolescents
- L5. Servei itinerant
Documents
Analitzar el desplegament territorial del nou model del SIS i el grau d’implementació de les seves diferents línies d’intervenció.
Identificar els factors que faciliten o dificulten la implementació del model als diferents territoris.
Valorar fins a quin punt el SIS contribueix a la prevenció i l’atenció de les situacions de risc i desprotecció infantil.
El nou model del SIS amplia l’atenció a totes les etapes de la infància i reforça el treball amb famílies, especialment en competències parentals.
El desplegament ha estat progressiu però desigual: l’atenció diürna és la línia més estesa, mentre que la petita infància i l’adolescència presenten un grau d’implementació més baix.
La flexibilitat territorial permet adaptar el servei a les necessitats locals, però també genera diferències en l’abast, la intensitat i el contingut de les intervencions.
El treball amb les famílies i el desenvolupament de competències parentals s’ha consolidat com un dels principals eixos de la intervenció.
La manca d’una definició clara del risc i de criteris compartits dificulta orientar les intervencions, prioritzar casos i valorar-ne els resultats.
El model introdueix millores rellevants, però la manca de finançament, eines, coordinació i connexió comunitària en limita l’efectivitat.
Concretar el model i els nivells de risc, definint objectius, metodologies, criteris d’intervenció i protocols comuns.
Preservar la flexibilitat territorial dins d’un marc compartit, per adaptar el servei a cada context sense generar desigualtats significatives.
Reforçar els recursos econòmics i professionals, incloent perfils especialitzats, estabilitat dels equips i finançament adequat per a totes les línies.
Millorar la coordinació i els sistemes d’informació, especialment entre SIS, ABSS, EAIA i altres serveis del territori (centres educatius, salut i entitats socials).
Reforçar la integració comunitària dels infants i adolescents mitjançant una major connexió amb recursos educatius, de lleure i de suport comunitari.
Incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal en el disseny i desplegament del model.
