Atenció diürna per a persones amb discapacitat
Els actuals serveis d'atenció diürna compresos en la Cartera de serveis socials es divideixen entre Serveis de centre de dia d'atenció especialitzada (CAE) i Serveis de centres ocupacionals (SOI/STO/STOA) en funció del nivell de suport que les persones usuàries requereixen. Tanmateix, la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides suposa un canvi de paradigma on s'identifica la necessitat de veure si aquests serveis s'adeqüen als requisits vitals de les persones beneficiàries.
Arran d'aquesta Convenció, sorgeix la prioritat d'obrir els serveis a la comunitat, flexibilitzar-los i oferir una atenció més individualitzada. En conseqüència, s'han revisat i comparat els serveis experimentals i de cartera per analitzar cap a on hauria d'anar un redisseny dels serveis d'atenció diürna, a través d’una avaluació de la implementació.
Valorar el disseny actual dels serveis d'atenció diürna: l'adequació de les tipologies de serveis segons perfils i segons la capacitat d'inserció laboral de les persones usuàries.
Analitzar el funcionament dels serveis d'atenció diürna per tal de valorar si s'ajusten al que estipula la Convenció.
Comparar el funcionament dels serveis SOI, STO i CAE i els serveis experimentals per tal d'identificar formes concretes i pràctiques de flexibilització dels serveis de cartera.
Hibridació de perfils: la classificació rígida per tipologies dels serveis actuals no reflecteix la realitat híbrida i canviant de les necessitats de suport i els interessos de les persones usuàries.
Ampliació dels resultats esperats: els serveis d’atenció diürna han deixat de ser exclusivament ocupacionals i avui assumeixen funcions molt més àmplies, centrades en l’autonomia i la inclusió social i comunitària de les persones usuàries.
Manca de complementarietat entre serveis: les incompatibilitats amb altres serveis i prestacions converteixen l’atenció diürna en el recurs central que estructura la vida de les persones usuàries i les seves famílies.
Serveis en transició: les entitats han començat a desplegar estratègies que apunten cap a un model més coherent amb els drets reconeguts a la CDPD.
ACP: bretxa entre el discurs i la pràctica. Malgrat el discurs generalitzat sobre l’atenció centrada en la persona, la capacitat real de decisió de les persones usuàries és molt desigual. Aquesta variabilitat depèn de factors estructurals, territorials i dels recursos disponibles a cada entitat.
Atenció basada en la comunitat: un repte pendent. Algunes entitats fan esforços per obrir-se a l’entorn i establir vincles comunitaris, però la majoria de serveis encara funcionen sota una lògica de centre tancat.
Frens estructurals: les ràtios insuficients, la manca de perfils professionals especialitzats i la rigidesa normativa limiten la personalització dels suports.
Transformació desigual: la manca de lideratge i orientacions clares per part de l’administració ha fet que cada entitat redefineixi el servei a la seva manera. Això ha derivat en una transformació desigual, amb diferències significatives en funció del territori, dels recursos i del projecte institucional.
Horaris i volum d’hores d’atenció flexibles: transformar els centres en espais oberts i adaptables, amb horaris i intensitats de suport ajustables a les necessitats de suport canviants de cada persona. Explorar models flexibles de gestió de places, com el model balear de terços, que permet combinar l’atenció diürna amb altres recursos com el treball amb suport o la formació.
Potenciar la creació d’ecosistemes de recursos i suports a nivell local: impulsar aliances territorials estables i la figura de l’integrador comunitari per connectar serveis, entitats i activitats de lleure, cultura i esport. L’objectiu és garantir que la participació de les persones amb discapacitat es produeixi en entorns comunitaris inclusius i no en espais segregats.
Compatibilitzar l’atenció diürna amb altres recursos i serveis: revisar el sistema de valoracions i el Pla d’Atenció Individual perquè siguin flexibles, revisables i realment personalitzats. Entendre aquest Pla com un paquet de suports personalitzats que promogui la complementarietat de serveis i recursos, assumint que el servei d’atenció diürna no pot cobrir per si sol totes les necessitats i interessos de cada persona usuària. Incorporar la figura de l’assistent personal, reduir ràtios i eliminar incompatibilitats que avui impedeixen compatibilitzar l’atenció diürna amb el treball remunerat i altres suports.