El Fons de Solidaritat de l'Aigua (FSA) impulsat per Aigües de Barcelona (AGBAR) va néixer amb la voluntat d’ajudar a superar les dificultats econòmiques que tenen algunes persones i assegurar que no perilli el seu accés a l’aigua, es tracta doncs, d'una mesura solidària per lluitar contra la hidro-vulnerabilitat.

El Pla de Barris contra les desigualtats de Barcelona posat en marxa l'any 2016 amb la previsió de desenvolupar-lo al llarg dels següents quatre anys va començar el seu desplegament en tres àrees de la franja Besòs de la ciutat (Trinitat Nova, Bon Pastor-Baró de Viver i Besòs-Maresme) amb la intenció d'anar-se ampliant gradualment a d'altres barris on s'han desenvolupat altres plans.

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el desembre de 2014 un “pla de rescat social”, en un context de crisis econòmica i elevades taxes de pobresa a la ciutat, que incloïa  una dotació de 9,2 milions d'euros per al 2015 destinata a un programa d’ajuts per a infants i joves 0-16 anys en situació de pobresa i risc d’exclusió social. El fons es va concretar en una subvenció de 100 euros mensuals a través d'una targeta per a un període d’un any i per a despeses en alimentació, material escolar, higiene i roba.

La Llei 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, estableix que el primer objectiu de la prestació econòmica és reduir la bretxa entre la fertilitat actual i la desitjada, atès que “la majoria de pares i mares desitjarien tenir més fills dels que tenen”, i és “la manca de recursos econòmics [que] ha portat moltes famílies a tenir menys fills per tal de mantenir els nivells de benestar”.

El propòsit fonamental del Servei Local de Teleassistència  (SLT), com a servei d'atenció domiciliària, és fer possible que persones que no requereixen atenció permanent i presencial, però que tenen el risc de ser institucionalitzades (ingressades en un centre de dia o residència), puguin continuar vivint en l'entorn habitual gràcies a la seguretat que el servei els proporciona.

El Programa Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) neix a principis de la dècada de 1990 amb un doble objectiu: d’una banda, facilitar ingressos a les llars catalanes que no tenen prou recursos i, de l’altra, promoure la seva inserció sociolaboral mitjançant l’aplicació de diversos tipus de mesures orientades a pal·liar les seves problemàtiques socials i a facilitar la seva participació en el mercat de treball

El Pla Nacional de Joventut de Catalunya té com a propòsit “garantir les condicions bàsiques per tal que els joves puguin assolir l’autonomia personal i l’exercici de la plena ciutadania” mitjançant polítiques de joventut “concebudes des dels criteris de la transversalitat i la integralitat” (interdepartamentalitat, interinstitucionalitat i participació jove).

L’Ajuntament de Barcelona va aprovar el desembre de 2014 un “pla de rescat social”, en un context de crisis econòmica i elevades taxes de pobresa a la ciutat, que incloïa una dotació de 9,2 milions d'euros per al 2015 destinata a un programa d’ajuts per a infants i joves 0-16 anys en situació de pobresa i risc d’exclusió social. El fons es va concretar en una subvenció de 100 euros mensuals a través d'una targeta per a un període d’un any i per a despeses en alimentació, material escolar, higiene i roba.

Des del començament de la crisi econòmica l’any 2007 a gran part dels països d’Europa s’han fet cada cop més visibles els casos de famílies que han deixat de poder accedir a un consum adequat d’energia. És a dir, que es troben en situació de pobresa energètica.

En el marc d'aquesta avaluació s'ha fet una quantificació de la pobresa energètica a Catalunya en base a diverses mètriques que s'utilitzen per mesurar-la i s'ha elaborat un model per a la desagregació comarcal del fenomen.